Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.060
|
111.
no obstant, no obstant això o això no obstant? / no obstant + SN, no obstant que i no obstant haver
Font
Fitxes de l'Optimot
formals. Per exemple:
Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen.
No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
Li vaig dir que s'ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.
En registres formals també es fa servir no obstant com a locució [...]
|
|
112.
'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
|
|
113.
Apostrofació davant d'abreviatures
Font
Fitxes de l'Optimot
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.
Per exemple:
l'apt. 210 de Girona ('l'apartat')
nota de l'ed. ('l'editor')
l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
|
|
114.
L'article definit amb valor exclamatiu i interrogatiu / La de vegades que t'ho he dit! o Quantes vegades t'ho he dit!?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
|
|
115.
'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
|
|
116.
'en cas que' o 'en el cas que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva en cas que, que serveix per introduir una condició, presenta la variant amb article:
en el cas que. Així, amb aquest sentit es poden fer servir totes dues formes. Per exemple:
En cas que vingui, fes-lo passar a la sala d'espera.
En el cas que no presenti el treball, caldrà [...]
|
|
117.
Com es diu en plan (de) en català?
/ Es pot dir en pla (de) en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució castellana en plan o en plan de, que es fa servir per expressar l'actitud d'actuar donant preponderància a un tipus d'activitat, a un tipus de comportament, a una qualitat, a una acció, no té un equivalent literal en català (la traducció en pla o en pla de no és acceptable). En un text [...]
|
|
118.
Majúscules i minúscules de comarques, municipis i barris / Majúscules i minúscules de demarcacions i divisions territorials
Font
Fitxes de l'Optimot
Tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen la forma establerta d'una comarca, un municipi, un agregat, una entitat local menor o un barri, s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:
el Baix Llobregat (comarca)
la Vall de Bianya (municipi [...]
|
|
119.
Majúscules i minúscules en ajuts, beques i fons de suport econòmic
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms d'ajuts i beques s'escriuen amb minúscula. També s'hi escriuen els fons de suport econòmic, llevat que designin un fons singular, instituït per una organització pública o privada. Per exemple:
la beca Fulbright
els ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca
un fons [...]
|
|
120.
fer un toc llarg (dispositius mòbils) / mantenir pressionat (dispositius mòbils) / Com es diu to press (dispositius mòbils) en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
En l'àmbit dels dispositius mòbils, l'expressió fer un toc llarg té el sentit de pressionar de manera sostinguda una zona de la pantalla amb la punta d'un o més dits. Pot anar seguida de les preposicions sobre, damunt, en o a. Generalment es fa un toc llarg sobre la pantalla per passar d'un mode [...]
|
